Barcelona i Jo

A mida que arriben homes es va fent gran la ciutat
A mida que els peus li creixen se li fa petita el cap
A mida que creix oblidada, inflada de vanitat
Que sota l'asfalt hi ha la terra dels avantpassats
A mida que perd la mida es va omplint de presoners
De robinsons d'estar per casa, nàufrags en mig del verder
Que viuen vides petites en petits mons de formigó
Així estan les coses entre Barcelona i jo
Mil perfums i mil colors, mil cares té Barcelona
La que en Cerdà somnia, la que va esguerrant porcioles
La que devoren les rates, la que volen els coloms
La que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons
La que per Sant Joan es crema, la que conta per dansar
La que se'm gira d'esquena i la que em dóna la mà
A mida que la camino sota els plecs del seu vestit
I li repasso les arrugues amb la punteta del dit
Em xiulen les cantonades aquella vella cançó
Que només sabem la lluna, Barcelona i jo
L'estimo nua i sencera relliscant entre els dos rius
Amb les seves fantasies, amb les seves cicatrius
Me l'estimo amb la fal·lera d'un caloi enamorat
Perquè és viva i perquè es queixa la meva ciutat
Mil perfums i mil colors, mil cares té Barcelona
La que en Cerdà somnia, la que va esguerrant porcioles
La que devoren les rates, la que volen els coloms
La que es remulla a la platja, la que s'enfila als turons
La que per Sant Joan es crema, la que conta per dansar
La que se'm gira d'esquena i la que em dóna la mà
La que per Sant Joan es crema, la que conta per dansar
La que se'm gira d'esquena i la que em dóna la mà